Contacte con nosotros

¿Qué quieres buscar?

Carlismo

El carlisme a l’horta nord, el cas d’Alboraia

1.- L’adhesió al carlisme entre els llauradors-arrendataris.

És un fet comprovable les simpaties pel carlisme en tota l’Horta, sols ens hem d’acostar a les successives eleccions municipals a partir de la Restauració dels Borbons en 1874 fins a la segona dècada del segle XX.

A més de motius ideològics, com el component religiós en front del laïcisme del liberalisme, hi havia una causa més terrenal, que no era altra que el nou model dels arrendaments.

En l’arrendament emfitèutic, els llauradors participaven en la propietat de la terra, tenien el dret exclusiu de l’ús  de la terra que es garantia amb censos fàcilment suportables per les economies dels agricultors.

Publicidad.

El liberalisme modificà les relacions arrendadors-arrendataris, perquè la propietat passava a ser exclusiva dels amos, que buscaven el els arrendaments el rendiment  a la inversió que havien fet, comprant a l’estat les terres desamortitzades pels governs liberals de Madoz i Mendizábal, que tractava de transformar els arrendataris en jornalers.

No és difícil entendre que en un poble com Alboraia, el carlisme obtinguera majories de quasi el 80 %.

2.- Èpoques de lluita.

En abril de 1872, partides carlistes feien accions de boicot al govern liberal de la monarquia d’Amadeo de Saboya i volaren el pont de la via del tren de Tarragona-València.

Publicidad.

Els carlistes alboraiers participaren activament en la Primera Guerra Carlista. En novembre de 1833, sols dos mesos després de començada la guerra, dos joves, José Sancho i José Peris s’incorporen voluntaris a les partides carlistes actives en la zona de la Vall de Segó i foren capturats pels isabelins en la Vilavella. Mai més en el poble es va saber d’ells, però tot el mon suposava un final tràgic per a les seues joves vides, entregades als seus ideals.

Un altre fet traumàtic per als alboraiers va ser la notícia de l’execució, a garrot vil, de Manuel Ferrer Gozálvez de 26, fill de Vicent i Asència, pel fet tan violent de tenir una bandera carlista en casa. Aplicaren la legislació penal militar  a Manuel, encara que tenia cap condició de militar.

Va ser víctima de la política que el Capità General, Conde d’Almodóvar, exercia contra els carlistes, que no era altra que estendre la por i tindre a la poble carlista atemorit.

El cap carlista Joaquim Andreu, conegut per àlies de Rufa, el dia de la Mercè de 1838 feu una incursió en Alboraia de càstig contra els isabelins, assaltant alqueries i prenent com hostatge el fill d’un regidor liberal. Cap a migdia Rufo es va unir al gros de l’exercit de Cabrera que aquell mateix dia havia desdejunat en una alqueria a mig camí entre Almàssera i Meliana.

Publicidad.

La dita Tercera Guerra (1872-1876) alguns joves alboraiers s’uniren a les partides de Ramon Fabra que actuaven en el Camp de Morvedre.

El terme era també un lloc idoni per a dur accions contra els liberals, ací actuaven caps carlistes com el valencià José Santes, el brigadier Joaquin Ripollés  i el català Francesc Savalls i Massot.

3.- L’acció política.

A partir de la Retauració de 1874, els carlistes governaven l’Ajuntament d’Alboraia quasi sense interrupció fins a la segona dècada del segle XX, amb els alcaldes Vicente Martí Castanys, José Rubio Genís i Francisco Biot.

Publicidad.

Afrontaren qüestions de modernització com la de trobar aigua de corrents profundes a través de pous artesians que evitaren episodis del còlera, que es contagiava amb la contaminació de les aigües fecals i la potable de l’aigua superficial. La llum elèctrica en 1901. En altre camp tingueren participació en la revolta camperola de 1876 i enfrontaments amb l’Ajuntament de València dominat pels liberals i republicans, en operacions de desgast contra els rivals polítics..

Patiren acusacions de corrupció a partir de l’any 1904, contra l’alcalde Rubio i Biot, que aconseguiren traure del mig a Rubio i empresonar a Biot. Tota aquesta campanya fon duta pel diari republicà El Pueblo.

Cal dir que la relació entre el carlisme i el retors d’Alboraia era molt estreta i tots els actes carlistes. En la inauguració de la seu carlista, la missa de comunió a primer hora i missa major ja més tard foren actes destacats.

A la meitat de la segona dècada el carlisme començà a patir fugues, bàsicament cap als conservadors de Maura, en 1914 un antic carlista va ocupar l’alcaldia va ser ocupada per José Riera Carbonell. Un cas que crida l’atenció va ser el metge Josep Llistar Chiva que passà als liberals. En un article del periòdic Diario de València, que tingué gran ressò en el poble recomanaven l’antic correligionari a estudiar medicina cosa que els malalts agrairien encara que els soterradors ho lamentarien, perquè s’els acabava el negoci.

Publicidad.

Por Enric CLIMENT,  Mestre i filòleg

Este artículo se publicó en la Revista Reino de Valencia

Click para comentar

También puedes comentar con facebook:

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

BOLETÍN GRATUITO

Recibirá nuestros artículos en su correo.

Gracias por suscribirse.

Algo ha fallado.

Agenda

No hay próximos eventos actualmente.

EL LIBERALISMO ES PECADO

Publicidad

Revista Soberanía Social

Reciba gratuitamente la revista cuatrimestral "Soberanía Social", y semanalmente la selección de artículos del editor.

Podcast

Publicidad

LIBRO

Carlismo para principiantes
Publicidad

Historia

84 años después de su muerte, Onésimo Redondo, el llamado Caudillo de Castilla, permanece como un ejemplo de lucha por la Tradición y la...

Historia

El Santo Grial es el símbolo histórico que ha venido representando más antiguamente al Reino de Galicia como institución política.

Historia

Ante la manipulación histórica de la figura de uno de los héroes de la Cruzada de Liberación, Tradición Viva recuerda la verdadera historia del...

Historia

En los tiempos de infamia que vive España ¿no es hora de hacer ondear la cruz de Borgoña?

Publicidad

Copyright © 2020. Creado por la Asociación Editorial Tradicionalista - redaccion@tradicionviva.es Revista de historia, actualidad y análisis tradicionalista. Editada en Madrid (Spain). Fundación: 2010. - ISSN 2253-8569 - Director: Carlos Pérez- Roldán Suanzes. Director honorario: Jose Antonio Pérez- Roldán y Rojas. TradicionViva.es un espacio de resistencia civil que pretende crear estados de opinión, análisis y debate en donde las imposiciones políticas no existen. Garantizar esta libertad de pensamiento depende de ti, querido lector. Por ello te pedimos que difundas nuestra publicación, y colabores remitiéndonos artículos y estudios que no tienen cabida en otros medios de comunicación.